diumenge, 28 de desembre del 2008

Minnesotans for Global Warning

He trobat a través del Facebook, sembla mentida la quantitat de coses que es troben al Facebook, aquesta web: Minnesotans for Global Warning, segons ells la primera web als USA partidària de l'escalfament global.

Es tracta d'una web bastant completa, amb vídeos, enllaços, descàrregues i un blog, on bàsicament es nega l'existència d'un escalfament global i els contraris a aquesta teoria i els antiecologistes s'hi despatxen a gust.

A la presentació, una persona explica que ha nascut i crescut al centre de Minnesota i que desitja un bon escalfament global per acabar amb els hiverns gèlids que ha hagut de suportar.

Al blog s'hi troba el vídeo "The 12 Days Of Global Warming" dedicat a Al Gore.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Un propòsit per l'any nou

Ara que ve el temps de les bones intencions per l'any nou: fer exercici, menjar menys, estudiar anglès, etc, els Monty Python ens proposen un bon motiu de reflexió amb la cançó "Always Look on the Bright Side of Life" que es pot traduir com "Mira sempre el costat positiu de les coses" i que es troba al final de la pel·lícula La Vida de Brian.




Some things in life are bad,
They can really make you mad,
Other things just make you swear and curse,
When you're chewing life's gristle,
Don't grumble,
Give a whistle
And this'll help things turn out for the best.
And...

Always look on the bright side of life.
[whistle]
Always look on the light side of life.
[whistle]

If life seems jolly rotten,
There's something you've forgotten,
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps,
Don't be silly chumps.
Just purse your lips and whistle.
That's the thing.
And...

Always look on the bright side of life.
[whistle]
Always look on the right side of life,
[whistle]

For life is quite absurd
And death's the final word.
You must always face the curtain with a bow.
Forget about your sin.
Give the audience a grin.
Enjoy it. It's your last chance, anyhow.
So,...

Always look on the bright side of death,
[whistle]
Just before you draw your terminal breath.
[whistle]

Life's a piece of shit,
When you look at it.
Life's a laugh and death's a joke it's true.
You'll see it's all a show.
Keep 'em laughing as you go.
Just remember that the last laugh is on you.
And...

Always look on the bright side of life.
Always look on the right side of life.
[whistle]

divendres, 26 de desembre del 2008

Demà m'afaitaràs!

Aquesta és una de les expressions que utilitzava en Vegeta, el guerrer de l'espai a la sèrie japonesa Dragon Ball, doblada fa anys al català amb el nom Bola de Drac a la televisió catalana TV3. Una de les millors sèries que mai s'han fet, amb un èxit aclaparador. Jo sempre que podia la veia junt amb els meus fills i puc assegurar que discutir sobre Son Goku o Frízer fa més per la cohesió familiar que molts psicòlegs o pedagogs, i ho dic sense menystenir la feina, moltes vegades difícil i poc valorada, que fan els uns i els altres.

Fa poc, l'empresa que produeix, importa i distribueix electricitat Forces Elèctriques d'Andorra, FEDA, ha anunciat la intenció de fer una central de cogeneració a Soldeu. Aquestes centrals cremen gas natural, compost bàsicament per metà, i amb part de la calor de la combustió generen vapor que acciona una turbina per produir electricitat. Fins aquí el funcionament és semblant al d'una central clàssica. La diferència és que la calor sobrant, que segons el segon principi de la Termodinàmica ja no és utilitzable per produir més treball mecànic, a les centrals clàssiques és expulsat a l'atmosfera i en el nostre cas s'aprofitaria per donar calefacció i aigua calenta a edificis situats al poble de Soldeu.

Què ens pot aportar tot això? Jo hi veig alguns possibles beneficis pel nostre país com pot ser creació de nous llocs de treball, formació dels nostres enginyers, tècnics i estudiants en un camp completament nou aquí però de gran importància a altres països, noves oportunitats per a empresaris d'aquí, o per a empresaris de fora amb llur corresponent corrua de comissionistes, intermediaris i prestanoms seguint les tradicions andorranes més ràncies, etc.

Els que no veig, i d'aquí ve el títol de l'escrit, són els beneficis que des de FEDA i també algun polític ens han volgut vendre.

Ens han dit:

1. Aquest central farà disminuir la dependència d'Andorra de l'exterior.

Això és completament fals excepte que darrerament s'hagi descobert un jaciment de metà a Andorra i que jo no me n'hagi assabentat. Sóc una mica despistat però penso que no tant.

El que farem és substituir gasoil de calefacció i electricitat que importem per gas natural que importarem. Al ser el gas natural una substància molt més perillosa que el gasoil el transport, l'emmagatzematge i la manipulació seran molt més cars degut a les mesures de protecció que seran necessàries.
En quant a l'electricitat que actualment ens ve per uns fils, també necessitarà camions de metà mentre els fils seguiran sent els mateixos. Aquí s'aplica el mateix argument de perillositat i cost.

2. Aquesta central disminuirà la contaminació.

També això és completament fals perquè el que farà és augmentar-la.
La substitució de gasoil de calefacció per metà té un petit avantatge a favor del darrer ja que la combustió d'aquest genera menys gasos d'efecte hivernacle (CO2) que la del gasoil. Ara bé, el rendiment final d'aquesta instal·lació serà més baix que el de les instal·lacions actuals de gasoil, tan pel sistema de funcionament propi d'aquest tipus de central com pel fet que al ser una instal·lació centralitzada les canonades de distribució d'aigua calenta hauran de ser de gran diàmetre i molt llargues ja que hauran de donar calor a punts molt allunyats. Per tant les pèrdues energètiques, per molt ben aïllades que estiguin, seran superiors a les de les instal·lacions actuals. Aquest fet disminuirà molt l'avantatge a favor del gas que havia esmentat.
Un altre factor a tenir amb compte és que el metà és un gas amb un efecte hivernacle molt gran, unes 23 vegades superior al del CO2. Per tant, les fuites de metà són molt perjudicials pel medi ambient.
D'altra part, la producció d'electricitat a partir de metà substituirà electricitat importada. Aquesta electricitat es genera de fonts molt diverses, combustibles fòssils, hidràulica, nuclear, i el que és segur és que el seu contingut en carboni és inferior al de la combustió del metà. Això és molt clar en el cas de l'electricitat importada de França on el 75% de l'electricitat produïda és d'origen nuclear.

En resum, la dependència d'Andorra respecte a l'exterior no disminuirà, l'emissió a l'atmosfera de gasos amb efecte hivernacle augmentarà i addicionalment també tindrem el cost i la perillositat de la manipulació del metà.

Per tot això jo m'atreviria a demanar als tècnics, ja no dic als polítics perquè part de llur feina consisteix en parlar del que no saben, demanaria als tècnics que no ens vulguin aixecar la camisa, o explicar sopars de duro, o venir-nos amb romanços ja que llavors, com l'orgullós Vegeta, els haurem de contestar: "Nano, demà m'afaitaràs"

dimecres, 24 de desembre del 2008

Jazz forever

Alguns diuen que els blogs estan en decadència i que acabaran desapareixent. Ja sabem que amb el temps tot passa, però de moment als blogs encara s'hi poden trobar moltes joies.

Una d'elles és la que he vist al blog de Noctas, amb qui no sempre estic d'acord però que gairebé sempre em fa pensar.

Hi he trobat la immortal C Jam de Duke Ellington, interpretada per Louis Armstrong i el Duke. Una interpretació elegant, rigorosa, diria fins i tot minimalista. T'esperes un final explosiu amb la trompeta de Satchmo, com acostumava a fer, però no, els dits màgics del Duke acaronen el teclat i la melodia va morint suaument fins a la fi.

dimarts, 23 de desembre del 2008

Arribem tard o som uns retrasats?

Aquesta és la possible moneda andorrana de 2 euros tal com l'he trobada a la Wiquipedia. Alguns microestats no pertanyen a la Comunitat Europea però sí a l'anomenada euro zona, concretament Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà. Els tres darrers han arribat a acords amb la CE i encunyen monedes d'euro. Tot i què la CE des del 27 d'octubre del 2004 va proposar arribar a un acord i les negociacions van començar el novembre del 2006, no hi hauran euros andorrans fins al 2009 o més tard. Una vegada més Andorra ha arribat tard.

Fa uns dies, el Consell General va votar sobre el tema dels frescos de Sant Esteve. Es tracta d'uns frescos romànics, probablement de finals del segle XII, que es trobaven a l'esglèsia de Sant Esteve d'Andorra la Vella fins que a principis dels anys 30 l'esglèsia se'ls va vendre, cosa sembla ser bastant freqüent a l'època. Fa poc es van localitzar a Barcelona en mans d'una família que es va mostrar disposada a tornar-los a Andorra al preu de 3,8 M d'euros.
El Govern va demanar al Consell un crèdit extraordinari.
El Partit Socialdemòcrata, desmentint el mite de què l'esquerra sempre ha protegit la cultura, es va empescar una esmena a la totalitat per tombar la proposta, ajudat en aquest cas pels mateixos partits centristes que durant tota la legislatura més aviat s'havien dedicat a fer de palanganes del governant Partit Liberal. L'excusa és que en època de crisi no podem gastar tants diners, cosa que seria una mica més creïble si els mateixos que ho diuen no haguessin organitzat un concert de Bob Dylan sabent per endavant que hi perdrien 180.000 €, en realitat van ser més. El resultat és que ens hem quedat de moment sense una part fonamental del nostre patrimoni artístic i potser quan ens despertem també haurem arribat massa tard.

I parlant d'arribar tard, hem tingut una votació al Consell General sobre les lleis laborals sense preveure, entre altres coses, la regulació del dret de vaga previst a la Constitució. Quan s'establiran uns serveis mínims? Quan a l'empresa privada un es podrà sindicar o fer vaga sense por de ser acomiadat immediatament? No hi haurà cap dispositiu de defensa d'un treballador en cas de què es consideri perjudicat per l'empresari, l'única opció que tindrà serà anar a la Batllia, tribunals, pagar advocats i esperar la resposta uns quants mesos o anys.

I per acabar de viatjar endarrera en el temps la següent notícia: "El líder d'Esquerra Andorrana inicia una vaga de fam" El motiu: "El director em va dir que m’acomiadava del lloc de treball perquè havia entrat en la política”

dimecres, 17 de desembre del 2008

Sabates en Flash Player

El llançament de sabates per un periodista iraquià contra George W. Bush ha començat a inspirar jocs a Internet.

Al següent, anomenat "Bush's Boot Camp" es tracta de protegir al president disparant contra les sabates que li són llençades. Resulta bastant avorrit tot i reconeixent que deu ser ben difícil treure un joc en un sol dia.




Un altre joc es diu "Sock and Awe", Mitjó i Espant, nom inspirat en Shock and Awe, Xoc i Espant, com es va dir la invasió d'Iraq per part de les tropes nord americanes l'any 2003. En aquest cas es tracta de tocar al president.
Es troba a http://www.sockandawe.com/

dimecres, 10 de desembre del 2008

dimarts, 9 de desembre del 2008

Allà també tenen SGAE?

Ja que els del YouTube se l'han carregat, torno a posar aquest vídeo amb Dailymotion. Veurem quant temps dura.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Aquest blog ha fet un any

Avui fa just un any que vaig escriure per primera vegada a aquest blog. En aquest any hi han hagut 46 escrits amb 175 comentaris que han resultat bastant ben repartits, només 5 escrits no n'han tingut cap.

Per què vaig obrir un blog? Al principi va ser bastant per curiositat. Sempre m'han interessat els ordinadors, vaig començar a treballar amb PC el 1985 quan feia pocs anys els havia tret IBM i fins i tot durant un temps vaig treballar de programador i analista a l'època gloriosa del MS-DOS. Puc dir que en realitat vaig fer un blog per veure el funcionament de Blogger.

Immediatament vaig veure que no n'hi havia prou creant un blog, després havia d'omplir-lo. I per això el primer escrit deia:

"Ja tinc un blog. I ara què?"

"Això del blog és més entretingut del que em pensava. Crear-lo, donar-li format, triar entre una gran quantitat d'opcions. De moment li he donat les configuracions per defecte i poc a poc ja l'aniré retocant i millorant. I ara ve el més difícil que és omplir-lo. I de què puc parlar?. Crec que m'he ben embolicat."

És difícil omplir un blog. Tens llibertat completa d'escriure el que vulguis, però penso que ha de tenir un mínim d'interés i no estar massa mal escrit.

És molt gratificant quan et comencen a arribar comentaris. Amb el temps veus que solen venir de les mateixes persones, normalment també blogaires. Això crea un cercle del que jo anomeno amics virtuals, gent a la que no coneixes personalment però que poden ser molt enriquidors. I naturalment, també gràcies al blog coneixes gent real.

En resum, diria que un blog és un bon sistema per expressar-se i relacionar-se, sobretot per gent que com jo són més aviat poc sociables.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Txoria txori

Ha mort el cantautor basc Mikel Laboa.



Hegoak ebaki banizkio
neria izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan honela
ez zen gehiago txoria izango.
Eta nik...
txoria nuen maite.

Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no hauria fugit.
Però així
hauria deixat de ser ocell.
I jo...
el que estimava era l'ocell.